Història de Castellcir

Per bé que anteriorment, de ben segur, les contrades de Castellcir foren habitades, les primeres referències històriques sobre Castellcir i el seu terme es remunten als inicis del segle XI, primeres dècades dels anys 1.000. Aquestes referències històriques es poden trobar en diferents extractes documentals de l'arxiu de l'antic monestir de Sant Benet de Bages, conservats actualment a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona.

Els primers noms amb que es fa referència a Castellcir són indistintament Castell de Tenes o Castellcirvio.

És molt possible que l'emplaçament del Castell de Tenes fos a dalt del Turó de Vilacís o bé que les seves restes siguin l'actual Torrassa dels Moros a tocar del Tenes.

Posteriorment fou edificat, pels nobles de Castellcir, el Castell de la Popa que va centrar i denominar el terme a partir del segle XI.

Des d'aleshores es recullen en diferents escrits els noms dels masos al voltant dels quals gira la vida d'aquestes contrades.

Els primers masos estaven situats a la vall i propers al riu Tenes. Hi ha constància, cap a l'any 1340, que Castellcir devia tenir 40 focs o famílies. Però la pesta negra del 1348 va causar tan mal en pocs anys entre persones mortes i emigrades la població va quedar reduïda una tercera part.
En el cens del 1553 es comptabilitzen dotze famílies, set cases el 1686, 18 cases el 1740, 17 cases el 1782.

No va ser fins el segle XIX que va formar-se el petit nucli de població sobre l'eix del l'anomenat Carrer de l'Amargura i al voltant d'aquest emplaçament s'ha desenvolupat l'actual Castellcir.